5.2.10

Música e teologia: Pio X - Tra le sollecitudini (2)

Jordi-Agustí Piqué i Collado, em Teologia i música: propostes per a un diàleg, (do qual existe uma versão em castelhano) comenta, na página 29, o citado excerto de Tra le sollecitudini (tradução minha do catalão(1)):
«Neste fragmento estão concentradas as ideias principais que caracterizam a música como litúrgica, quer dizer, como elemento activo e essencial ― em sentido profundo ― da acção litúrgica: revestir e tornar mais eficaz a palavra dos textos litúrgicos; excitar a devoção dos fiéis e prepará-los para receber os frutos da graça que emanam dos sagrados mistérios celebrados.
A preparação para receber a graça da vida litúrgica celebrada, parece-nos o elemento mais inovador do texto de Pio X, a par da famosa referência à participação activa. Facilmente se pode entender que a participação no canto por parte da assembleia é uma das aplicações directas desta intuição. Ainda assim, parece-nos muito mais profunda a intuição de Pio X se lida em conexão com a questão da moção interna à devoção. Esta preparação-participação activa não se reduz à materialidade do canto, quer dizer, não só através da acção de cantar activamente se participa, mas também através da acção da escuta: escuta da palavra, escuta da música, que se complementam intimamente se a música é verdadeiramente litúrgica. Ambas se comentam, se identificam e penetram entre si e no mais íntimo do crente, que vai entrando, em atitude de escuta e de abertura à graça santificante, abrindo-se, portanto, à vivência do encontro com Cristo. É uma dinâmica semelhante àquela que se realiza nos sacramentos. A música tem, assim, uma função plena de significado, já que, por meio da experiência estética, se abre ao mundo da beleza do Mistério de Deus e abre, eficazmente, o coração à escuta da Palavra, ao encontro com Cristo e à realização da obra de salvação operada na liturgia. No fundo estamos a falar de uma dimensão "quase" sacramental.
Estes elementos parecem-nos elementos chave na concepção do MP [motu proprio Tra le sollecitudini] e são fundamentais para a sua recta interpretação. Tudo o resto deriva deles, justamente interpretados: a bondade das formas musicais, a alternância gregoriano-polifonia, a santidade da música, a música moderna, o órgão, a função ministerial dos cantores, tudo há-de ser lido de acordo com esta atenção à palavra celebrada, à adoração daquilo que se celebra e à abertura às fontes da graça que o homem e a mulher chamados à comunhão com Deus recebem na vida sacramental e litúrgica. Neste sentido, as limitações próprias do seu tempo no texto do MPleia-se, a discriminação da mulher, a proibição de certos instrumentos, a adopção de determinadas formas e arquétipos ― adquirem uma importância menor, a ponto de deixar de ser consistentes. A situação actual da música na liturgia, e aqui podemos especificar na liturgia católica, está longe de responder às intuições do Papa Pio X. Talvez uma releitura do seu pensamento, de acordo com a riqueza da SC, [constituição conciliar Sacrosanctum Concilium, sobre a Sagrada Liturgia] nos oferecesse elementos para um novo trabalho de compreensão da função da música na liturgia.»
Hino Pange Lingua Texto de São Tomás de Aquino.
(1) - «En aquest fragment s'hi concentren les principals idees que denoten la música com a litúrgica, és a dir com a element actiu i essencial - en sentit profund - de l'acció litúrgica: revestir i fer més eficaç la paraula dels textos litúrgics; excitar la devoció dels fidels i preparar-los per a rebre els fruits de la gràcia que emanen dels sants misteris celebrats. De la relació de la música amb la paraula i amb els textos litúrgics es pot entendre que la música, en cert sentit, es constitueix com la primera hermeneuta de la paraula celebrada i ens fa comprendre la Paraula, ens condueix a la contemplació i l'admiració del Misteri celebrat en la litúrgia. Cal només fer atenció a algunes melodies gregorianes per a observar com és d'íntima la relació entre melodia i text i de quina manera més sapiencial la música en subratlla el sentit. La himnòdia gregoriana, amb la distribució dels modes i l'alternança coral subratlla, expressa i crea l'ambient de reflexió, meditació (ruminatio) dels textos que l'Església posa en boca dels fidels per a santificar les hores. L'excitació a la devoció dels fidels mostra la concepció de la música com a creadora d'emoció que mou l'«afecte». Aquest és un tema molt apreciat per filòsofs i pels Pares de l'Església. La inclinació a la devoció ve a subratllar de quina manera més sàvia l'Església sempre ha utilitzat la música per a arribar al cor, a l'interior, al lloc on la simple predicació amb paraules no pot arribar; de quina manera més sàvia l'Església ha fet de l'art un dels seus principals elements de catequesi. La preparació per a rebre la gràcia de la vida litúrgica celebrada ens sembla l'element més nou del text de Pius X, juntament amb el ja famós de la participació activa. Fàcilment es pot entendre que la participació en el cant per part de l'assemblea és una de les aplicacions directes d'aquesta intuïció. Tot i així, ens sembla molt més profunda la intuïció de Pius X si es llegeix en connexió amb la qüestió moció interna a la devoció. Aquesta preparació-participació activa no es redueix a la materialitat del cant, és a dir, no tan sols en l'acció de cantar activament es participa, sinó que ve exemplificada amb l'acció de l'escolta: escolta de la paraula, escolta de la música, que es complementen íntimament si la música és veritablement litúrgica". Ambdues es comenten, s'identifiquen i penetren entre si en el més íntim del creient, que va entrant, en actitud d'escolta i d'Obertura a la gràcia santificant, obrint-se, per tant, a la vivència de l'encontre amb Crist. És una dinàmica semblant a allò que es realitza en els sagraments. La música té així una funció plena de significat ja que, per mitjà de l'experiència estètica, s'obre al món de la bellesa del misteri de Déu i obre, eficaçment, el cor a l'escolta de la Paraula, a l'encontre amb Crist i a la realització de l'obra de la salvació operada en la litúrgia. En el fons estem parlant d'una dimensió «quasi» sacramental de la música. Aquests elements ens semblen claus en la concepció del MP i són fonamentals per a la seva recta interpretació. Tota la resta resulta derivat d'això i justament interpretat: la bondat de les formes de la música, l'alternança gregorià-polifonia, la santedat de la música, la música moderna, l'orgue, la funció ministerial dels cantors, tot s'ha de llegir d'acord amb aquesta atenció a la paraula celebrada, a l'adoració d'allò que se celebra i a l'obertura a les fonts de la gràcia que l'home i la dona cridats a la comunió amb Déu reben en la vida sacramental i litúrgica. En aquest sentit les limitacions pròpies del seu temps del text del MP - llegeixi's la discriminació de la dona, la prohibició de certs instruments, l'adopció de detertninades formes i arquetips - apareixen tan menors que deixen de ser consistents. La situació actual de la música en la litúrgia, i aquí sí que podem especificar en la litúrgia catòlica, dista molt de respondre a les intuïcions del Papa Pius X. Potser una relectura del seu pensament, d'acord amb la riquesa de la SC, ens oferiria elements per a un nou treball de comprensió de la funció de la música en la litúrgia.»

3 comentários:

João "o discipulo amado" Silveira disse...

Completamente verdade!

Francisco disse...

tu traduzes catalão?! uau. a melodia é muito bonita, e o poema tb

Luís Cardoso disse...

Faz-se o que se pode. Ao princípio custa um bocado, enquanto não entras na língua. Depois, torna-se mais fácil. Tenho-me socorrido da versão espanhola, sobretudo para não demorar tanto a perceber algumas passagens.